Elegies de Bierville

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.